EL RAT PENAT
ENAMORAT
Autor: Asiel
Caballero. 4t A de Primària.
Cova del Cantarit, un pare, una mare, la filia major i el fill xicotet,
aquesta es la meua família, la família Ratpunjat. Em presente, jo sóc, Mikvi el
fill xicotet. Som la família de rats penats més famosa de la cova. Per què?
Preguntareu. Perquè mon pare es el rei del país.
És el rat penat més respectable de l' univers, el
coneixen per tot arreu. La nostra missió: espantar a les
persones que volen entrar a la cova.
Quin és el problema? Que haig d'heretar la corona de mon pare ja que està
obligat pel reglament del país, que qui té que heretar és el mascle de la
família, encara que no siga el major. I jo no la vull.
Sóc un rat penat un poc despistat i desmanotat i
volen que siga el futur rei !!!
Vos
contaré un poc per damunt com sóc.
Quan els rats penats naixen, de seguida s'enganxen
a la mare amb les ungles per a no caure a terra i.... què em va passar a mi?
que vaig nàixer de cul. I que passa si naixes de cul? Que no vaig poder
agafar-me a ma mare i... cataplafff a
terra que vaig anar. Ja des de llavors, mon pare es va adonar que jo no seria
un bon rei. Era molt revoltós i inquiet.
Una
de les regles més importants, és no eixir de la cova, perquè és molt perillós,
ja que els humans en un mal colp que ens donen, ens anem a l'altre barri.
Sols
poden eixir els mascles majors de la cova per a buscar menjar.
I
que faig jo? Doncs, eixir de la cova.
Al principi tenia molta por, però una vegada un humà, en eixir corrent de
la cova, se li va caure una foto. Quina foto! Era meravellós el que es veia en
ella. Un cel blau preciós, i jo volia volar per eixe cel.
A
l’eixir, el primer que vaig veure no va ser eixe cel que buscava, era més
preciós encara. Era la xiqueta més bonica que havia vist en la vida (tampoc he
vist moltes). Vaig arrimar-me a ella amb molt
de silenci per a no espantar-la però es girà i em va veure. No va cridar com normalment fan els humans, no.
Es va quedar mirant-me i em va preguntar
quin era el meu nom. Jo no sabia que fer ni que dir, estava molt nerviós i l'únic
que se me’n va ocórrer va ser pegar un crit i eixir volant cap a la cova.
Vaig passar unes dies molt estranys, no sabia que em passava, notava alguna
cosa en la panxa, com si tinguera
papallones. La meua germana em deia que estava enamorat. Però, com anava
a estar enamorat d'una humana? no podia ser.
Al
quint dia, vaig fer-me el valent i vaig tornar a eixir. Allí estava ella, tan
bonica, amb eixos ulls blaus com el meu cel.
Vaig
acostar-me a ella i tartamudejant li vaig dir: -Mik-vi, em di-uen Mik-vi i- a
-tu? Hola Mikvi, a mi em diuen Matora, vols jugar amb mi?
Jo
no sabia que dir-li, com anava a jugar jo, un rat penat, amb un humà?
Doncs,
com jo era tan valent, li vaig dir que sí. Ella corria, jo volava, m'agafava de
les ales i pegàvem voltes per tot arreu. Fent eixes coses estiguérem molts anys
i sense adonar-nos vàrem créixer.
Un dia, Matora no estava on sempre i vaig decidir anar a
buscar-la més lluny. La vaig trobar, però.... que és això???? En qui
està? Ooooh, no, no, s'estava besant amb un humà, no podia creure el que estava
veient.
Em
vaig posar molt trist, jo que anava a dir-li que m' havia enamorat d'ella!!
Acabava de discutir amb mon pare perquè ell anava a passar-me ja la corona i jo
no volia. Jo sols volia estar amb Matora.
Ella em va veure i molt contenta es va acostar i em va
dir:- "Hola Mikvi, et presente a Epty, és el
meu nuvi." Vaig mirar-la amb els ulls molt tristos i vaig començar a volar
sense dir una paraula.
Vaig
parlar amb mon pare i li vaig dir: "Pare, ja és hora de que jo siga el
rei"
-"Però,
com es això? Per què has canviat d'opinió?"
Li
vaig contar tota la història. Al principi s’enfadà molt amb mi, però després me
digué:
-" Eres
com jo, a mi em va passar el mateix, ta mare també era humana".
Cooooooom?
Ma mare? Una humana? Com podia ser això? No m'ho podia creure. Com va a ser ma mare una humana?" Li vaig
preguntar. I em contà un secret que només ho saben poquets rats penats,
sols els més importants.
Em contà que passant la muntanya hi ha un xicotet llac,
que la seua aigua és màgica i el humà que la beu, es converteix en rat penat
per a sempre i que ma mare va beure eixa aigua perquè
es va enamorar de mon pare.
Dos dies abans de la coronació, el meu pare em va
convidar a eixir amb ell i amb els altres mascles de la cova a buscar menjar
per a la festa de coronació. Em va dir que ja estava preparat per a
acompanyar-los.
Només
eixir de la cova, allí estava ella, era Matora i tenia eixos ulls dels que
m'havia enamorat, molt tristos. Es va girar com la primera vegada i cridar:
-Pare,
aquesta és Matora.
-Perquè
estàs tan trista? Li vaig preguntar.
-Perquè
te'n vas anar d' eixa manera? Em preguntà Matora. –He estat molt trista des
d'aquell dia.
Li
vaig contar que estava enamorat d'ella i al veure-la besant-se amb Epty no ho
vaig poder suportar.
-Pero
Mikvi, m'ho tenies d’haver dit, perquè jo sentia el mateix. Però açò és un amor
impossible, jo sóc una humana i tu un rat penat. Va dir Matora.
-Hi ha una solució. Li digué. –Però jo no te puc obligar. l mon pare i jo li
contarem el secret del llac màgic.
No
s'ho va pensar dues vegades: -On està eixe llac? Vull beure l'aigua màgica,
vull convertir-me en una rata penada. T'estime, estic enamorada de tu i vull
passar la resta de la meua vida amb tu, i em dóna igual com siga.
Aleshores, mon pare ens portà al llac, Matora va beure de l'aigua màgica i
es va convertir en la rata penada més bonica del món.
Entrarem a la cova i tots els rats penats que hi havia,
vos assegure que eren molts, varen dir a la vegada:
-OOOOOOOOHHHHHHH!!!! Qui és aquesta rata penada??? Estaven
sorpresos.
-
Escolteu-me tots!!! Vaig cridar.
Aquesta
és Matora, la meua novia i futura reina de Cantarit.
Va arribar el dia de la coronació i també de la meua boda amb Matora. Va
eixir tot perfecte.
Hui
és el dia de la coronació del meu fill, i per a celebrar-ho hem eixit tots de
la cova i estem volant pel cel que una vegada em va fer somiar.
FI
