EL XIQUET QUE ES MENJAVA ELS FORATS. Francisco Camacho

EL XIQUET QUE ES MENJAVA ELS FORATS

Autor: Francisco Camacho Verdeguer. 5è B de Primària.

Açò era una vegada un xiquet anomenat Raül. Un dia en el col·legi abans d’eixir al pati es va adonar que no portava l’esmorzar. I va demanar als xiquets si li podien donar un poquet dels seus esmorzars, li varen dir que no. tots varen eixir al pati i ell es va quedar dins de la classe. Va pensar que potser es podia menjar els forats de la taula, i així ho va fer. El primer tenia sabor a torró, el segon tenia sabor a menta, el tercer tenia sabor a llima...

Es va quedar molt bé, i enseguida va eixir al pati. Quan entraren a classe tots veien la taula de Raül relluenta. Tots creien que l’havia netejat amb un torcamans. Tots es quedaren bocabadats i Raül continuava rient-se. Es reia tant que aplegà un moment que s’hagué d’anar a casa. La seua mare li va dir que per què venia a casa tan prompte, i Raül li va dir que havia anat perquè tenia fam. Sa mare creia que l’havien expulsat i li va enviar a la seua habitació a dormir i li va dir que es quedava sense menjar.

El xiquet agafà un llibre i es va posar a llegir-lo, es va recordar de que la seua iaia li havia donat un llibre de conjurs, i va buscar el conjur de fer aparèixer un avió, i ho va aconseguir. I es va anar de la seua habitació. Cada finestra que passava es menjava el seu forat. Tenien sabor a: maduixa, vainilla, fusta... Malgrat el seu banquet es va anar al col·legi.

Els xiquets el varen vore dalt de l’avió i li deien cridant que s’anava a matar.

El mestre en vore'l va dir: “estàs boig”, baixa ara de seguida de dalt o sinó li diré a ta mare que és el que estàs fent.

Raül va baixar de l’avió i li va dir al mestre que de seguida entraria a classe. Aleshores va dir a l’avió que desapareguera. I va entrar a classe, va començar a fer una redacció, però s’avorria, va decidir fer un dibuix del viatge que havia de fer. El mestre el va pillar i li va tirar fora de classe. La seua taula estava igual de brillant, però varen vindre uns xiquets i li la varen embrutar. El xiquet va entrar a classe i la va netejar amb un torcamans.

El mestre li va dir que perquè havia entrat, i ell li va dir que va entrar per a netejar la taula, el mestre es va enfadar molt. El xiquet es va  anar fora, en acabar la classe el xiquet va entrar dins i el professor li va dir que entrara pels seus materials i es va anar cap a la seua casa.

Quan va arribar a casa la seua mare li va preguntar com havia passat el dia. Raül li va dir que bé, i la seua mare que no podien tindre menjar perquè no en quedava. El xiquet es va anar a la seua habitació molt enfadat. I com no tenia res per a menjar va tindre que menjar-se els seus forats de l’armari, els forats sabien a espinacs, tomaca, bròquil... i no li agradaven, clar com no li agradaven va baixar a vore si trobava alguna cosa per menjar: pomes, mandarines, llimes, peres... es va menjar tota la fruita que hi havia al gerro i es va quedar a gust. Raül després de menjar es va anar a la seua habitació com si res.

Quan va arribar es va ficar a vore la tele, que hui feien la seua sèrie favorita, de repent es va posar a ploure. El xiquet es va enfadar un poc, perquè clar si es posa a tronar, hi ha que tancar la tele perquè l’antena es poc trencar. Aleshores va pensar el que podia fer i se li va ocórrer que podria anar a l menjador a per la seua màquina de jocs. Raül es va quedar una estona jugant fins que va parar de ploure. Quan va parar tenia molta fam, però no quedava res. Aleshores va anar a la taula del menjador i sí que hi havia forats de sabor a mandarina, gelat de nata, coco... quan va acabar es va anar al col·legi.

El professor l’esperava en la filera per entrar a classe. En entrar tocava Educació Física. Només entrar els va dir que calfaren i que desprès pegaren 10 voltes al pati. Raül ja es trobava un poquet cansat en la sisena volta, però va anar al mestre per preguntar-li si podia beure aigua. El mestre li va dir que sí que podia. El xiquet va anar a vore si tenia aigua, però no tenia i les fonts no anaven  , aleshores li va tocar entrar dins del col·legi a omplir la botella d’aigua.

Va anar al vàter però estava tancat. Raül va decidir menjar-se els forats de la porta, se’ls va menjar i va seguir donant voltes al pati. Li faltaven quatre voltes, les va fer i aleshores el mestre els va dir que anaven a jugar al cementeri, ell anava amb els que pitjor jugaven.

Aleshores estava clar que els anaven a guanyar. Varen traure els de l’altre equip i li varen donar a Raül en la panxa. Quasi vomita Raül tots els forats que havia menjat. El professor en veure tots els forats li va dir que s’estiguera en casa uns dies per a trobar-se millor de la panxa.

La seua mare i ell van a anar al metge a vore els tractaments que havia de prendre, al dia següent el xiquet que volia tornar al col·legi, però la seua mare li va dir que no podia anar que havia de reposar uns quants dies. Raül ho va comprendre i es va quedar a la seua habitació a dormir. El  dia següent sempre es ficava menjar i aigua. I a vegades quan se l’oblidava l’esmorzar els seus companys sempre li donaven menjar o aigua, des d’aquell dia la seua mare tampoc se l’oblidava revisar la cartera.