EL LLIBRE DEL TEMPS Belén Martí

El Llibre Del Temps

Autora: Belén Martí Martínez. 5é A de Primària

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Elina. Vivia en un poble de Rússia. Fa uns mesos, Elina va trobar un llibre estrany a la seua habitació;un llibre que no havia vist mai ni a la biblioteca del seu poble ni a cap altre lloc. Elina hi era a casa i va baixar a la cuina on estaven els seus pares. Elina li preguntà als seus pares que si havien deixat un llibre a la seua habitació sense voler. Els li varen dir que no i que,a més,no l’havien vist abans. Elina va pensar que tal vegada ella no ho recordava, però sí l’havia pogut agafar de la biblioteca del seu poble. Elina corrent, es va dirigir a la biblioteca del poble.

Allí també va preguntar pel llibre a la bibliotecària i tampoc aquell llibre pertanyia a la biblioteca. Elina se n’anà de la biblioteca molt sorpresa. Elina va mirar el rellotge i era tardíssim. Havia d’anar ràpid a casa; abans que els seus pares la renyiren per haver arribat tard a sopar,perquè ells sempre sopaven a les nou en punt. A l’endemà, que era dissabte, Elina es va alçar i va baixar a la cuina. Va desdejunar i tornà a pujar a la seua habitació. Elina va encendre el seu ordinador i buscà per Internet el llibre que havia trobat a la seua habitació. A Internet tampoc ficava res del llibre ;no trobà cap cosa.

La xiqueta havia quedat a la una de la vesprada amb els seus amics del col·legi al parc; però Elina no podia anar amb ells. Elina va obrir el llibre i va llegir unes paraules entranyes "SALI SALA JO...ANAR...JA..TÚNEL!!!!

En pronunciar aquelles paraules,l’habitació d'Elina es tornà de forma de túnel i de diferents colors. Després d’uns cinc minutets , es va adonar que estava a la Prehistòria de sobte va aparèixer un tiranosaure corrent i semblava que estava molt enfadat , perquè al tiranosaure li havien agarrat uns xiquets un ou del tiranosaure. A Elina l’impressionà tant veure un tiranosaure que va deixar caure el llibre i es quedà amb la boca oberta.

Però,Elina va reaccionar ràpid. Quan va mirar al tiranosaure s’adonà que havia de córrer el més ràpid possible i amb totes les seues forces.

Quan va mirar al seu darrere , ja no el veia. Ja més tranquil·la , Elina es va asseure a terra i va buscar la pàgina on va trobar , novament aquelles paraules . Quan Elina va tornar a dir les paraules màgiques ,ella no va pensar que caldria concentrar-se molt per a poder tornar al seu temps i a la seua llar amb els seus amics. Així doncs,després de menys d’un quart d’hora, va aparèixer a l’Edat Mitjana.

Elina va mirar el seu braç esquerre i ...el llibre no estava!.

Elina va buscar per tota la zona d’on ella hi era ; també va decidir preguntar per ell a algunes persones —"Un llibre marró i gros "...En això passaven uns guardians del poble . Elina va vore que tenien el seu llibre però li donava por de demanar-li el llibre i que era l’autoritat del poble. Així doncs va preguntar-li d’on era , on l’havien trobat i a qui se’l emportava . Els guardians li varen dir que se l’havien trobat en un bosc llunyà i que el llibre era per al rei. Elina va dir-li que si podia acompanyar-los per a conèixer al rei del poble, i els guardians li varen dir que sí podia conèixer al rei. Quan varen arribar a l’habitació on estava el rei , Elina va dir-li gracies, i els dos guardians li van dir de res.

Elina i el rei es van conèixer. Al final de la conversa , el rei ensenyà el llibre que li havien portat els seus guardians . Elina havia de pensar en alguna cosa per tal de despistar el rei durant uns segons. A la xiqueta se li va ocórrer una bona idea. Elina va cridar molt fort i assenyalant la finestra va cridar: "Un drac!" I quan el rei es va despistar, Elina va córrer cap al rei i li va agafar el llibre . Elina ràpidament , va buscar les paraules màgiques. Les va trobar de seguida i va dir les paraules màgiques just a temps per desaparèixer i que no la capturaren.

En dir les paraules , es va trobar al futur. Elina va mirar el llibre per vore si el llibre estava amb ella i quan va mirar el llibre estava amb ella. Elina va córrer cap a la seua casa. Va cridar al timbre i quan van obrir la porta, Elina es va sorprendre molt en veure’s a ella mateixa de major. L'Elina del futur va presentar a l'Elina del passat a la seua família.

La Elina del futur i la l'Elina del passat es van mirar l'una a l’altra i s’ho van explicar tot. Quan l’Elina s’havia d’anar al seu temps , però la l'Elina del passat no volia. Elina del passat li preguntà a l’altra que perquè no li volia dir res del seu futur L'Elina del futur li va dir que hauria d’esperar i viure tot allò que li deparara el destí. L'Elina del futur li demanà a la del passat que guardarà el secret .

L'Elina del passat va dir altra vegada les paraules màgiques. Però, l’Elina del present encara no sabia de qui era el llibre .Aleshores van cridar al telèfon de casa , estava cridant el seu iaio i la seua mare li va dir que agafara el telèfon de casa el seu iaio li va dir pel telèfon que el llibre que havia encontrat la setmana passada a la seua habitació li va dir que era de ell

Però,Elina va dir-"Espera,dius que era teu, no?" i el seu iaio li diu "Si, ara és teu Elina. Elina el teu llibre ja no em pertany, perquè jo ja no puc viatjar ni res, sóc bastant vell ja per a viatjar"-va dir el seu iaio -A i que no se m’oblide que el llibre que tens és el "LLIBRE DEL TEMPS".

I , sabem de qui és el llibre ara!