KIKO "EL ROSCO". Eva Chilet

Kiko "el Rosco"

Autora: Eva Chilet Martos. 6è de Primària.

Al poble de Massamostaza vivia un xiquet anomenat Kiko. Tenia 10 anys d'edat, no era massa prim, ja que li agradava moure molt la barreta, sobretot quan es tractava d'entrepans i d’oleos.

Tenia els ulls verds, els cabells agraïts color castany, i les galtes rosades i amb unes poques pigues.

Gairebé sempre vestia pantalons amples i camisa a quadres.

Un dia jugant a futbol amb els seus companys de classe a l'escola, li va caure l’entrepà a terra, per la qual cosa es va quedar famolenc i malhumorat, no va parar de plorar fins que va arribar a sa casa.

Li va explicar a la seva mare que li havia passat.

Aquest li va dir:

- Mare, has de buscar un remei perquè aquest fet no em torne a passar. La seva mare no parava de pensar quin seria el remei.

Tot d'una se li va ocórrer que aniria al forn perquè li fessin un pa en forma rosco amb un petit forat al centre.

L’endemà va anar al forn de Noèlia, una vena i amiga de la seva mare, li van explicar el producte i al dia següent Noèlia prepara l’anomena’t Rosco com havien quedat.

Així cada matí anava Kiko al forn i comprava el Rosco, perquè la seva mare prepara l’entrepà per portar-lo al col·legi.

La seva mare li posava un cordó perquè Kiko hi pengés al coll.

Quan sortien al pati Kiko es posava a jugar a futbol amb el seu rosco al coll penjat, així no se li queia i li donava mossegades de tant en tant.

Des d'aquell dia sempre es penjava el rosco al coll i els xiquets li deien Kiko el rosco.

A causa de aquest mal nom Kiko el rosco es va fer conegut pel poble. Tots coneixien a Kiko el rosco.

Moltes mares van anar a comprar al forn de Noelia el famós entrepà de Kiko el rosco, perquè era molt còmode ja que els xiquets jugaven i menjaven al mateix temps.

Noèlia va guanyar molts diners gràcies a aquest producte, per la qual cosa Ii va fer a Kiko la proposta de ser el seu soci.

- Kiko! va dir Noèlia.-T 'agradaria ser el meu soci?

Kiko no s'ho va pensar dues vegades, ja que sempre estaria envoltat de pastes, dolços, pastissos salats ..., el seu somni fet realitat.

-Siiiiuiiiiii. va dir Kiko.

-Aprendré l'ofici i seré el millor forner del món.

Així es va proposar Kiko.

Així passaven els dies imaginant nous productes per vendre que Ii agradessin a la gent, com tenia molta imaginació preparava gran quantitat de mostres.

Des de llavors sempre pensava en fer propostes de nous productes per al forn: salats, dolços, dolços i salats, cap barreges variades que produïen sabors extraordinaris.

Al pas deis anys es va fer un bon forner i cuiner de postres.

Anava gent de tots els pobles de la rodalia a comprar al forn de Kiko el Rosco.

A poc a poc es va fer tan conegut que va decidir presentar-se a concursos i sempre els guanyava.

I tant de bé que va decidir fer el seu propi programa de televisió.

Gràcies al seu esforç, voluntat pròpia i treball va aconseguir tot allò que desitjava i molt més.

Fi